¡Bienvenidos a mi pequeño rincón digital! En este blog de reseñas encontrarás opiniones honestas y detalladas, análisis exhaustivos, recomendaciones y un espacio interactivo donde tus opiniones también cuentan. ¡Únete a nuestra comunidad y descubre lo mejor de cada categoría!

lunes, 24 de agosto de 2026

'Amb amor, mama' - Iliana Xander


Títol:
Amb amor, mama (Love, mum)

Autor: Iliana Xander

Data de publicació: 04/03/2026

Editorial: Columna Cat

Pàgines:  416

Preu: 19,85€


Vols saber un secret? Prepara’t per obsessionar-te.

Milers d’admiradors, càmeres, somriures forçats i ni una sola llàgrima sincera.

Així va ser el funeral de la meva mare, l’Elizabeth Casper, o E. V. Renge, com la coneixien els seus fans. Era la reina del thriller, i aquest va ser l’espectacle final d’una vida que, com els seus llibres, sembla plena de girs inesperats.

Diuen que va ser una caiguda, un cop al cap, un final ràpid. Massa perfecte.

Ho vaig saber quan va arribar la primera carta el dia del funeral. Sense remitent. Signada «Del teu fan número 1». A dins, unes pàgines arrencades d’un diari personal i una pregunta que ho va canviar tot: «Vols saber un secret? Amb amor, mama».

Des de llavors, cada nova carta revela una peça més de l’entramat de mentides i secrets familiars que la meva mare va deixar enrere. I, si no m’equivoco, descobrir la veritat podria costar-me la vida.

Opinió

“Del teu fan número 1”

Amb amor, mama. Un títol perfecte per una novel·la romàntica. Una d’aquelles que no llegiria ni per equivocació. Però... per Sant Jordi va ser una de les recomanacions de thriller psicològic. Llavors?

Secrets, mentides, enganys... i una veritat que ningú està preparat per descobrir és el que et trobaràs a Amb amor, mama. Darrere d’un títol que sembla anunciar una història d’amor, hi ha una trama fosca i inquietant, on res és el que sembla; perquè, a vegades, els secrets més perillosos s’amaguen dins de casa.

“De vegades, tan sols de vegades, la ficció es fa realitat...”.

Una novel·la que relata la història d’una noia, la Mackenzie, i la seva mare, la Lizzie. Que fins ben entrat el llibre no em despertava gaire curiositat. Però llavors... ja no pots parar. Necessites saber més i més. Com continua la història? Què passa amb la Lizzie? Amaga alguna cosa? Un seguit de preguntes que no tindran sentit fins al final.

“De vegades, les coses més petites a la vida, tan petites que gairebé no podem admetre-les, poden canviar-nos de la manera més profunda”.

Allò que més m’ha agradat és el joc de cartes anònimes que va rebent la Mackenzie. Cada carta desvela un nou episodi del passat de la seva mare i, poc a poc, al meu cap, s’anava reconstruint la història. Només volia llegir ràpid el capítols per descobrir una nova carta.

“La carta està escrita a mà i consisteix en tres fulls amb un costat irregular, com si els haguessin arrencat d’un quadern”.

Ara bé, també hi ha hagut aspectes que no m’han agradat tant. El primer és que el principi se m’ha fet molt lent. Era conscient del que estava llegint, però no acabava de connectar amb la història. El segon és la manera en com està escrit. No sé si és la traducció (que ja sé que és molt difícil de fer), però hi havia paraules que no m’acabaven d’encaixar.

És una novel·la que recomano? Sí. Especialment, si t’agraden aquelles històries que amaguen secrets i has d’anar descobrint les pistes per conèixer la veritat.

viernes, 21 de agosto de 2026

Trilogía Indira - Santiago Díaz Cortés


Título:
El buen padre, las otras niñas, Indira

Autor: Santiago Díaz Cortés

Fecha de publicación: 2021-2023

Editorial: DEBOLSILLO

Páginas:  1.248: 416 cada uno

Precio: 26,85€: 8,95€ cada uno

El buen padre

Después de recibir una llamada de alarma, la policía encuentra en un chalé de una urbanización madrileña a un hombre manchado de sangre y un cuchillo con sus huellas junto al cadáver de su mujer.

Un año más tarde, un anciano se entrega a la policía afirmando ser el secuestrador de tres personas desaparecidas: el abogado defensor de su hijo, la jueza que le condenó y una joven estudiante que testificó en su contra en el juicio. Convencido de que los tres fueron sobornados, el hombre asegura que morirán uno cada semana hasta que detengan al verdadero asesino de su nuera y su hijo sea liberado.

La inspectora Indira Ramos, de una ética tan inquebrantable como su fobia a los microbios, solo tiene tres semanas para resolver el caso antes de que "el buen padre" lleve a cabo su macabro plan.

Las otras niñas

La inspectora Indira Ramos apura sus últimos días de excedencia en un pequeño municipio de Extremadura. Cuando, después de casi tres años, llega el momento de abandonar su retiro y regresar a su trabajo en Madrid, se ve incapaz de enfrentarse al subinspector Iván Moreno, al que oculta un enorme secreto.

Pero ambos tendrán que volver a trabajar mano a mano para resolver el mayor rompecabezas criminal de la historia contemporánea de España: en una gasolinera han aparecido las huellas dactilares del que fue durante muchos años el hombre más buscado del país.

El brutal asesinato que cometió ha prescrito y la policía ya no tiene razones para mantener detenido al principal sospechoso, que lleva tiempo viviendo bajo una identidad falsa. Pero la inspectora Ramos está convencida de que un asesino como él ha tenido que volver a matar, así que solo necesita encontrar un crimen del que no quede impune.

Indira

Para la inspectora Indira Ramos ha sido un año repleto de sucesos: cazó a un monstruo al que todo el mundo daba por muerto, perdió a uno de sus mejores agentes en un desgraciado accidente y tuvo que elegir entre los dos hombres de su vida. Pero, cuando todo parecía haber vuelto a la normalidad y se presentaba ante ella una etapa tranquila, la vida se empeña en ponerle las cosas más difíciles que nunca y tendrá que enfrentarse, junto al inspector Iván Moreno, a un caso que les unirá o les separará para siempre.

Su equipo -ahora compuesto por la subinspectora María Ortega, por una agente Lucía Navarro más taciturna de lo habitual tras su rehabilitación y por Jotadé, un oficial de origen gitano de métodos poco ortodoxos pero efectivos que pondrá patas arriba la vida de sus compañeros- tiene que investigar el hallazgo de varios cadáveres en un solar en construcción. Nada parece unir a las víctimas y solo investigando su pasado podrán entender por qué les han ido matando uno a uno.

Opinión

“Muy normal no eres, no voy a engañarte. Pero las personas más interesantes nunca lo son”

Después de haber leído la trilogía de Indira y de haberme caído la bronca correspondiente por haberme leído Jotadé primero, puedo decir, sin lugar a dudas, que es mi segunda trilogía favorita porque no decae en ningún momento; se mantiene la tensión en los tres libros.

Aquí no voy a hacer una reseña al uso, ya que se ha hablado largo y tendido de estos libros. Así que he optado por redactar mis vivencias con esta trilogía:

1.     Sí, me leí Jotadé primero. No, no me hice ningún tipo de “spoiler”. ¿Por qué? Por dos razones. La primera es que, como leía nombres que no tenían relevancia en el caso actual, no les presté atención (cosa extraordinaria en mí ya que me fijo en todos los detalles y me acuerdo de todo). Y la segunda es que el caso que se relata me tenía tan abstraída que todo lo demás carecía de importancia.

2.     El hecho de que los capítulos fueran tan cortos ha propiciado el famoso “un capítulo más” y algún día me he quedado hasta muy, muy tarde. Pero no pasa nada porque estamos en verano y mis horarios son flexibles.

3.     No sé por qué, pero el personaje de Jotadé (Indira) me lo he imaginado con los ojos azules.

4.     El libro que más me ha gustado de los tres ha sido El buen padre. ¿Por qué? Porque me ha parecido el más diferente de los tres y porque la forma en que se desarrolla el caso me ha mantenido enganchada. (Si te has leído el libro y quieres saber el porqué, escríbeme por privado).

5.     He escuchado y he leído distintas opiniones sobre el final de la trilogía. Pues a mí me ha gustado. No digo el porqué ya que para eso hay que leerlo.

6.     Este punto es totalmente “friki”. Estoy viendo la serie ‘The flash’ y he establecido una pequeña conexión. Tanto Indira como Barry Allen han denunciado a un policía que ha colocado pruebas falsas en la escena del crimen.

¿Y vosotros? ¿Habéis leído la trilogía de Indira?

“Su primera detención fue a los doce años por secuestrar la página web de una fábrica de chucherías y pedir como rescate cincuenta kilos de gominolas”.

“El alma es para los que puedan permitírsela”.

“En un solo segundo, la vida puede cambiar para siempre”.

“Hasta que no se está en una situación extrema, no se sabe cómo podemos reaccionar”.

“Nunca permitas que nadie te diga que eres menos que los demás”.

“Dicen que un amigo es de verdad cuando le llamas para decirle que has matado a alguien y se presenta en tu casa con una pala”.

“La amenaza de un buen padre que solo pretende a la desesperada ayudar a su hijo… aunque muchas veces ese sea el clásico cabo suelto que puede arruinar un plan”.


lunes, 17 de agosto de 2026

'L'assassina' - Alèxandros Papadiamandis


Títol:
L’assassina

Autor: Alèxandros Papadiamandis

Traductor: Raül Garrigasait

Data de publicació: maig del 2019

Editorial: Adesiara

Pàgines: 168

Preu: 17,10€

En una illa dominada per la misèria, on la vida segueix el curs inalterable de sempre, una anciana, mentre contempla la seva néta malalta, medita sobre el patiment que han de suportar totes les nenes del seu voltant. Aleshores, per caritat, decideix estalviar-los aquest futur horrible, encara que hagi de recórrer a l'acte més inhumà de tots.

Opinió

Quan vaig llegir la contraportada del llibre, vaig veure que no seria una lectura fàcil. Per aquest motiu, vaig decidir esperar-me a tenir uns dies tranquils. Amb una atmosfera fosca i asfixiant, ens trobem amb una historia breu, cruel i incòmoda, que et deixa amb la sensació de no poder arribar a entendre com algú pot arribar a fer una cosa tan terrible.

La Khadula, la nostra protagonista, una dona gran, pobra i esgotada després d’una vida dedicada a cuidar als altres, viu en una societat en què ser dona significa carregar amb obligacions des que neixes: primer com a filla, després com a muller i mare. I especialment dura és la qüestió de les filles i el dot, que converteix el seu naixement en una preocupació econòmica. Davant d’aquesta situació, ella pren una decisió terrible, convençuda que així evitarà que aquestes nenes visquin tot el que els espera.

Tot i que els actes de la Khadula són qüestionables, el que més m’ha cridat l’atenció és que a la novel·la no es presenta com un personatge dolent. Ella no es creu dolenta, sinó que pensa que està actuant bé, com una salvadora. És aquí on aparei aquesta dicotomia entre el bé i el mal, entre allò que és correcte i allò que no ho és.

Precisament aquest conflicte és el que ens fa veure que no estem davant d’una historia criminal, sinó que tracta temes com: la pobresa, la desigualtat, la maternitat i el poc valor que té la vida d’una dona dins una societat que ha decidit per ella.

Així doncs, la Khadula és una assassina? O és una víctima de les circumstàncies en què li ha tocat viure?

Una lectura incòmoda, sí. Però d’aquelles que et fan reflexionar un cop tancat el llibre.

martes, 11 de agosto de 2026

'Blackwater' - Michael McDowell


Títol:
Saga Blackwater

Autor: Michael McDowell

Traductora: Anna Llisterri

Data de publicació: 2024 (original: 1983)

Editorial: Blackiebooks

Pàgines: 1.632

Preu: 56,40€

Una saga matriarcal. Dones poderoses que lluiten pel poder durant generacions. Una atmosfera única per a una lectura addictiva. Un retrat realista amb tocs sobrenaturals. Escriptura magistral i visual en un ambició projeccte entre el pulp i l'HBO.

Opinió

“L'aigua del Blackwater és espessa i negra, com si amagués un secret que no vol revelar a ningú”

Blackwater, una saga de la qual tothom parla, i molt bé. A aquestes alçades, probablement ja s'ha dit tot d'aquests llibres, així que aquesta ressenya serà una mica diferent. Serà la història de com una saga que no em despertava cap tipus d'interès va acabar convertint-se en una de les lectures que més m'han sorprès.

Jo, els llibres que causen tan de rebombori, no me'ls acostumo a llegir perquè no m'agraden (alguns sí). Tinc les expectatives tan altes, que em decepcionen. Però hi va haver un moment en què no tenia res per llegir (serà que no tinc llibres a casa…) i els vaig veure allà, a la prestatgeria del meu pare.

Vaig començar La Riuada i no em va agradar, així que el vaig deixar. “Tornate'l a llegir. Fins ben entrat el primer llibre potser no t'acaba d'encaixar, però després la història d'aquests personatges tan estranys t'atraparà i no podràs deixar de llegir”. Tot i que no estava del tot convençuda, el vaig tornar agafar i em va sorprendre com tothom tenia raó. La vida de la familia Caskey era ben estranya. Tan estranya que volia saber-ne més i més.

Sis llibres i 1.632 pàgines després puc dir que aquesta saga m'ha captivat, i molt. I a tu?

__________________________________________________

Blackwater, una saga de la que todo el mundo habla, y muy bien. A estas alturas, probablemente ya se ha dicho todo sobre estos libros, así que esta reseña será un poco diferente. Será la historia de cómo una saga que no me despertaba ningún tipo de interés acabó convirtiéndose en una de las lecturas que más me han sorprendido.

Yo, los libros que causan tanto revuelo, no suelo leerlos porque no me gustan (algunos sí). Tengo las expectativas tan altas que me decepcionan. Pero hubo un momento en el que no tenía nada que leer (será que no tengo libros en casa…) y los vi allí, en la estantería de mi padre.

Empecé La Riada y no me gustó, así que lo dejé. "Vuélvetelo a leer. Hasta bien entrado el primer libro puede que no termine de encajarte, pero después la historia de estos personajes tan extraños te atrapará y no podrás dejar de leer". Aunque no estaba del todo convencida, lo volví a coger y me sorprendió comprobar que todo el mundo tenía razón. La vida de la familia Caskey era de lo más extraña. Tan extraña que quería saber más y más.

Seis libros y 1.632 páginas después, puedo decir que esta saga me ha cautivado, y mucho. ¿Y a ti?

 

Guionista de Tim Burton y coleccionista de fantasmas: Michael McDowell, el escritor favorito de Stephen King

viernes, 7 de agosto de 2026

'El misterio de Pale Horse ' - Agatha Christie


Títol
: El misteri de Pale Horse (The Pale Horse)

Autora: Agatha Christie

Traducció: Sergi Sánchez           

Data de publicació: 1989 [original: 1961]

Editorial: La Llar del Llibre

Col·lecció Nova Terra, nº33

Pàgines: 276

Preu: 750 pessetes (5,73€)

Una dona assassinada, tres bruixes i una misteriosa mansió.

L'ancià pare Gorman ajuda a una dona que, quan està a punt de morir, li confia un terrible secret lligat a una misteriosa llista de noms. Però abans que pugui fer res és assassinat a sang freda. La jove policia Ginger Corrigan i l'historiador Mark Easterbrook investigaran els noms que apareixen en aquesta llista i aviat s'adonaran que bastants d'ells tenen una cosa en comú: van morir, aparentment, per causes naturals. Les pistes els portaran a Pale Horse, on tres dones organitzen sessions d'espiritisme i bruixeria. Què s'amaga darrere dels crims?

Opinió

“La qüestió de l'assassinat és prou fàcil i senzilla. És la coartada el que resulta difícil”

El misteri de Pale Horse és el segon llibre que llegim al club “Agatha Christie. 12 mesos. 12 llibres”, el llibre que correspon al mes de juliol. Com que ja el vaig comentar tant com vaig voler amb els membres del club, prometo no fer cap tipus de spoiler.

Abans de llegir-lo havia sentit una petita curiositat sobre aquesta novel·la, deien que havia inspirat un assassí real. Com no sabia fins a quin punt era cert, quan la vaig acabar vaig decidir buscar articles de premsa per poder confirmar aquesta teoria. Em va semblar un detall bastant inquietant. Si també us ha picat la curiositat, més avall podeu veure els articles que vaig trobar (llegir un cop acabada la novel·la).

Durant bona part de la lectura no tenia molt clar quin tipus d'història estava llegint: era d'assassinats? Era de bruixeria? Hi va haver moments en què vaig arribar a dubtar de debò i precisament aquesta ambigüitat és un dels aspectes més interessants del llibre.

Ara bé, també he de reconèixer que al principi em va costar molt entrar en la història, com es diu en un moment del llibre: “no hi ha res que tingui sentit”. El plantejament és molt atractiu: algú té una llista amb les persones que han de morir, una death note. Una premisa que desperta la curiositat des d'un primer moment. En canvi, el desenvolupament deixa molt a desitjar. Fins ben entrada la novel·a, no em va enganxar de veritat, però llavors ja no vaig poder parar.

Hi va haver un petit detall que em va fer gràcia. A la traducció en català que vaig llegir Pale Horse es tradueix com “Cavall Cendrós”. He de dir que no esperava aquesta traducció, sinó la de “Cavall Pàlid”o alguna cosa semblant.

Com m'acostuma a passar amb les lectures de qualsevol club, em va agradar més després d'haver-la comentat. Per què? Perquè es veuen punts de vista diferents i aspectes que potser a mi em passen desapercebuts o no els hi dono prouta impoortància.

La meva recomanació és ben senzilla: si comences a llegir El misteri de Pale Horse i no entens res, no desesperis. Aguanta i et sorprendrà!

No vull acabar sense dir que el llibre que vaig agafar de la biblioteca estava comprat amb pessetes!

Cites interessants del llibre:

“El mal no és res sobrehumà: és menys que humà. El criminal és algú que vol ser important, però mai no serà prou important perquè sempre serà menys que un home”.

“Matar gent fa sentir més gran i poderós que la vida mateixa; fa sentir com un Déu Omnipotent. Però, en veritat, no ho és pas. Només és un tros indecent de mercaderia que ha estat descobert. I quan a un li presenten de sobte el fet, passa que l'ego no ho pot resistir. Crida i vocifera, i presumeix del que ha fet i de com n'és, d'intel·ligent”.

“Aquests retrats imaginaris contenien normalment alguns detalls falsos; com, per exemple, els ulls que roden, les celles d'escarabat, les mandíbules com de mona i la ferocitat grunyent”.

Cuando Agatha Christie ayudó a capturar a un asesino en serie

Los crímenes que inspiraron a Agatha Christie y quienes imitaron su elegante forma de matar

How Agatha Christie mystery The Pale Horse may have inspired a murderer

_______________________________________________________

El misterio de Pale Horse es el segundo libro que leemos en el club “Agatha Christie. 12 meses. 12 libros”, el libro que corresponde al mes de julio. Como ya lo comenté todo lo que quise con los miembros del club, prometo no hacer ningún tipo de spoiler.

Antes de leerlo había sentido cierta curiosidad por esta novela. Decían que había inspirado a un asesino real. Como no sabía hasta qué punto era cierto, cuando la terminé decidí buscar artículos de prensa para poder confirmar esta teoría. Me pareció un detalle bastante inquietante. Si también os ha picado la curiosidad, más arriba podéis ver los artículos que encontré (leedlos una vez terminada la novela).

Durante buena parte de la lectura no tenía muy claro qué tipo de historia estaba leyendo: ¿Era de asesinatos? ¿Era de brujería? Hubo momentos en los que llegué a dudar de verdad y, precisamente, esta ambigüedad es uno de los aspectos más interesantes del libro.

Ahora bien, también tengo que reconocer que al principio me costó mucho entrar en la historia. Como se dice en un momento del libro: “no hay nada que tenga sentido”. El planteamiento es muy atractivo: alguien tiene una lista con las personas que deben morir, una death note. Una premisa que despierta la curiosidad desde el primer momento. En cambio, el desarrollo deja bastante que desear. Hasta bien entrada la novela, no consiguió engancharme de verdad, pero entonces ya no pude parar.

Como me suele pasar con las lecturas de cualquier club, me gustó más después de haberla comentado. ¿Por qué? Porque se ven puntos de vista diferentes y aspectos que quizá a mí se me pasan por alto o a los que no les doy suficiente importancia.

Mi recomendación es muy sencilla: si empiezas a leer El misterio de Pale Horse y no entiendes nada, no desesperes. ¡Aguanta y te sorprenderá!

¡No quiero terminar sin decir que el libro que cogí de la biblioteca estaba comprado con pesetas!

martes, 4 de agosto de 2026

'Zodiac. El asesino del zodiaco' - Robert Graysmith


Título: Zodiac. El asesino del zodiaco

Autor: Robert Graysmith

Traductor: Ismael Atrrache

Fecha de publicación: 01/05/2007

Editorial: Alba editorial

Páginas:  424

Precio: 23,28€

Seis asesinatos probados, quizá hasta treinta y siete (según sus cartas) o cuarenta y nueve (según algunos investigadores), tres supervivientes: entre 1969 y 1974, la ciudad de San Francisco y todo el norte de California vivieron bajo el terror de un asesino múltiple que se hacía llamar Zodiac, que escribía mensajes en clave a los periódicos y retaba insistentemente a la policía. Pese a una interminable lista de pistas y sospechosos, y en un clima de violencia generalizada, nunca fue capturado. Robert Graysmith, que trabajaba en The San Francisco Chronicle, el periódico que mayor número de cartas del asesino recibió, se lanzó de lleno a la investigación del caso y reunió sus pesquisas en Zodiac, un libro clásico en su género y un best seller desde su publicación. 

Zodiac ha inspirado varias películas, entre ellas Harry el sucio de Don Siegel, con Clint Eastwood, y recientemente Zodiac, de David Fincher.

Opinión

Primero de todo quiero decir que, cuando fui a la biblioteca con el localizador apuntado en mi móvil, no encontré el libro. Entonces le pregunté a la chica del mostrador y me dijo: “No es tan fácil encontrarlo. Está en la sección de derecho penal”.

Este un libro que tenía pendiente desde hacía años. Una crónica novelada que relata los asesinatos de Zodiac, un caso que, como ya se sabe, sigue sin resolverse. Hoy en día todavía no se conoce la verdadera identidad del asesino, aunque a lo largo de los años ha habido distintos sospechosos.

Una de las preguntas que me hacía yo era ¿Por qué Zodiac? Porque, además de firmar sus cartas con ese nombre, el asesino utilizó un símbolo parecido a una mira telescópica: una cruz dentro de un círculo. Con el tiempo, se ha utilizado el nombre de alfabeto zodiac para referirse al conjunto de símbolos que empleó en sus criptogramas.

¿Qué decir del libro? El libro combina dos tipos de capítulos: aquellos en los que se habla de los asesinatos y otros que narran cómo el asesino mandaba las cartas a los periódicos para que las descifraran y luego las publicaran (incluso llega a amenazar a matar a más gente si no las publican). Personalmente, los capítulos que más me gustaron fueron en los que se relataba la historia de Zodiac y se intentaba saber por qué hacía lo que hacía. En cambio, los otros capítulos, los de los asesinatos, se me hicieron un poco más pesados. A mí lo que en realidad me interesa es la historia detrás del crimen. Como he dicho antes, intentar comprender por qué actuaba así, cuál era su motivo.

Es un libro que recomiendo si quieres conocer los detalles más oscuros del caso y cómo se desarrolló la investigación,

¿Y tú? ¿Conocías al asesino del zodiaco? ¿Has leído el libro o has visto la película? Te leo en comentarios.




sábado, 1 de agosto de 2026

Mis lecturas de verano: misión imposible

Este verano me he propuesto leer 21 libros. No como un reto (considero que hay que leer por placer, no por obligación), sino que son aquellos libros que quería leer durante el curso y, como no tenía tiempo (entre el trabajo, el club de lectura del insti y el club de lectura de la fatal), los iba dejando para verano. ¿Qué pasa? Han llegado las vacaciones y te van apareciendo nuevas publicaciones: cinco thrillers perfectos para leer en verano, los thrillers que me han volado la cabeza, 2 libros que recomiendo a los amantes del misterio y el true crime, 3 thrillers para devorar este verano, 5 thrillers psicológicos que te atraparán, libros adictivos recomendadísimos… y así la lista se va engordando. Ah, y no nos olvidemos de los días que entro en la librería y salgo con algún libro de más, el famoso ‘he visto un libro y me he acordado de ti. Así que te lo he comprado’, la relectura de Crepúsculo que hago con una amiga o cuando voy a devolver libros a la biblioteca y salgo con otros tantos.



Resumiendo, hoy 1 de agosto de 2026 me he leído 9 libros de la lista que me había propuesto y 3 que han aparecido de la nada. Me juego lo que sea a que acabo el verano y no he completado la lista, aunque me haya leído más libros. De todas maneras, hay algunos que me quiero leer sí o sí y espero conseguirlo: la trilogía de Indira, Talión y El amo de Santiago Díaz, Malditos de Arturo del Burgo, Sangre en la piscina de Agatha Christie, Verity. La sombra de un engaño de Collen Hoover y El Perfume. Historia de un asesino de Patrick Süskind.