Títol: Amb amor, mama (Love, mum)
Autor:
Iliana Xander
Data de
publicació: 04/03/2026
Editorial:
Columna Cat
Pàgines:
416
Preu: 19,85€
Vols
saber un secret? Prepara’t per obsessionar-te.
Milers
d’admiradors, càmeres, somriures forçats i ni una sola llàgrima sincera.
Així va ser el
funeral de la meva mare, l’Elizabeth Casper, o E. V. Renge, com la coneixien
els seus fans. Era la reina del thriller, i aquest va ser l’espectacle final
d’una vida que, com els seus llibres, sembla plena de girs inesperats.
Diuen que va
ser una caiguda, un cop al cap, un final ràpid. Massa perfecte.
Ho vaig saber
quan va arribar la primera carta el dia del funeral. Sense remitent. Signada
«Del teu fan número 1». A dins, unes pàgines arrencades d’un diari personal i
una pregunta que ho va canviar tot: «Vols saber un secret? Amb amor, mama».
Des de
llavors, cada nova carta revela una peça més de l’entramat de mentides i
secrets familiars que la meva mare va deixar enrere. I, si no m’equivoco,
descobrir la veritat podria costar-me la vida.
Opinió
“Del teu fan número 1”
Amb
amor, mama. Un títol perfecte per una novel·la romàntica. Una d’aquelles
que no llegiria ni per equivocació. Però... per Sant Jordi va ser una de les
recomanacions de thriller psicològic. Llavors?
Secrets,
mentides, enganys... i una veritat que ningú està preparat per descobrir és el
que et trobaràs a Amb amor, mama. Darrere d’un títol que sembla anunciar
una història d’amor, hi ha una trama fosca i inquietant, on res és el que
sembla; perquè, a vegades, els secrets més perillosos s’amaguen dins de casa.
“De vegades,
tan sols de vegades, la ficció es fa realitat...”.
Una novel·la
que relata la història d’una noia, la Mackenzie, i la seva mare, la Lizzie. Que
fins ben entrat el llibre no em despertava gaire curiositat. Però llavors... ja
no pots parar. Necessites saber més i més. Com continua la història? Què passa
amb la Lizzie? Amaga alguna cosa? Un seguit de preguntes que no tindran sentit
fins al final.
“De vegades,
les coses més petites a la vida, tan petites que gairebé no podem admetre-les,
poden canviar-nos de la manera més profunda”.
Allò que més m’ha
agradat és el joc de cartes anònimes que va rebent la Mackenzie. Cada carta
desvela un nou episodi del passat de la seva mare i, poc a poc, al meu cap, s’anava
reconstruint la història. Només volia llegir ràpid el capítols per descobrir
una nova carta.
“La carta està
escrita a mà i consisteix en tres fulls amb un costat irregular, com si els haguessin
arrencat d’un quadern”.
Ara bé, també
hi ha hagut aspectes que no m’han agradat tant. El primer és que el principi se
m’ha fet molt lent. Era conscient del que estava llegint, però no acabava de connectar
amb la història. El segon és la manera en com està escrit. No sé si és la
traducció (que ja sé que és molt difícil de fer), però hi havia paraules que no
m’acabaven d’encaixar.
És una
novel·la que recomano? Sí. Especialment, si t’agraden aquelles històries que amaguen
secrets i has d’anar descobrint les pistes per conèixer la veritat.










