'Novel·la d'escacs' - Stefan Zweig

Títol: Novel·la d’escacs

Autor: Stefan Zweig

Traductora: Clara Formosa

Data de publicació: 05/2023 (1942)

Pàgines: 120

Preu: 15€

Negat per qualsevol altra activitat intel·lectual, Mirko Czentovicz va revelar-se des de nen com un geni dels escacs, i ara n’és el campió del món. Però, en un viatge de Nova York a Buenos Aires, li sorgeix un contrincant enigmàtic: el senyor B., un noble vienès que fuig dels nazis. Un dels passatgers del vapor prova d’acostar-se a tots dos personatges, i així, junt amb ell, el lector en descobreix les histories i assisteix a la seva confrontació. En aquesta Novel·la d’escacs, doncs, se’ns presenta, d’una banda, l’enfrontament de dues naturaleses antagòniques i, de l’altra, la fragilitat i la força de la persona sotmesa a una pressió extraordinària. I tot això, en una historia construïda amb art de mestre i amb bones dosis d’intriga.

Opinió

“Quan les negres i les blanques són una sola i la mateixa persona, es produeix una situació paradoxal: un sol i el mateix cervell ha de saber i alhora no saber”

Quan vaig començar Novel·la d’escacs de Stefan Zweig pensava que seria simplement una història sobre una partida d’escacs. Com n’estava d’equivocada! De seguida vaig veure que Novel·la d’escacs és molt més que una simple partida d’escacs, és una novel·la que t’endinsa en els racons més profunds de la ment humana on cada moviment amaga una lluita interior.

Una de les parts que més em va agradar és la història del doctor B. Em va semblar molt interessant descobrir com va aprendre a jugar escacs gràcies a un llibre que va trobar durant el seu empresonament. Aquell llibre es va convertir en la seva única companyia: el llegia i el rellegia, fins al punt que els escacs van acabar ocupant tots els seus pensaments.

“I de sobte la meva mirada es va quedar clavada en una cosa. Havia descobert que en una de les butxaques laterals d’uns dels abrics hi havia un bony.  M’hi vaig acostar més i em va semblar reconèixer, per la forma rectangular de la protuberància, què contenia aquella butxaca bonyeguda: un llibre! Els genolls se’m van podar a tremolar: un LLIBRE! [...]”.

Breu però intensa, la novel·la aconsegueix crear una gran tensió i mantenir l’interès del lector fins al final. Com? Crec que un dels motius és que no estigui dividida en capítols. En el meu cas, això va fer que em resultés més fàcil avançar en la lectura (dues tardes m´ha durat) perquè tenia la sensació constant de voler continuar llegint per saber què passaria després. És com seguir una partida d’escacs sense cap interrupció, atent a cada moviment i preguntant-te quin serà el següent.

És una obra que recomano a tothom. Té un argument senzill i pocs personatges, però al mateix temps amaga una reflexió profunda i una clara crítica al nazisme. És d’aquells llibres que et fan pensar quan l’acabes.

I tu? Què faries per lluitar contra el silenci i la solitud?

Cuando empecé Novela de ajedrez de Stefan Zweig pensaba que sería simplemente una historia sobre una partida de ajedrez. ¡Qué equivocada estaba! De inmediato me di cuenta de que Novela de ajedrez es mucho más que una simple partida de ajedrez; es una novela que te adentra en los rincones más profundos de la mente humana, donde cada movimiento oculta una lucha interior.

Una de las partes que más me gustó es la historia del doctor B. Me pareció muy interesante descubrir cómo aprendió a jugar ajedrez gracias a un libro que encontró durante su encarcelamiento. Ese libro se convirtió en su única compañía: lo leía y releía, hasta el punto de que el ajedrez terminó ocupando todos sus pensamientos.

Esta novela, breve pero intensa, consigue crear una gran tensión y mantener el interés del lector hasta el final. ¿Cómo? Creo que uno de los motivos es que no está dividida en capítulos. En mi caso, eso hizo que me resultara más fácil avanzar en la lectura (me duró dos tardes) porque tenía la sensación constante de querer seguir leyendo para saber qué pasaría después. Es como seguir una partida de ajedrez sin ninguna interrupción, atento a cada movimiento y preguntándote cuál será el siguiente.

Es una obra que recomiendo a todo el mundo. Tiene un argumento sencillo y pocos personajes, pero al mismo tiempo esconde una reflexión profunda y una clara crítica al nazismo. Es de esos libros que te hacen pensar cuando lo terminas.

¿Y tú? ¿Qué harías para luchar contra el silencio y la soledad?