Títol: A boca de fosc
Autor: Juan
Cal
Editorial: Pagès
Data de publicació: gener de 2025
Pàgines: 208
Preu: 19,00
€
Una novel·la amb tots els ingredients d’una trama
criminal, en què l’herència, la cultura mil·lenària i els atavismes de la vida
a la muntanya tenen un paper tan important com el dels mateixos protagonistes.
La bellesa brutal de les muntanyes, la lluita per la propietat i la pervivència
de l’herència familiar, el xoc entre la tradició i la modernitat i uns
personatges que s’enfronten al seu destí de sostenir la casa i el llegat
familiar, són elements vinculats a un crim l’autor del qual descobrim, o potser
no, en la primera escena.
Opinió
"La ment humana és molt estranya i es capaç d’obligar a
fer coses que ni tan sols podríem imaginar"
A l’hora foscant, quan tothom dorm, un crim succeeix al
Pallars Sobirà. Un home ha matat al seu germà i confessa el crim a la policia. Ens
trobem davant d’un thriller rural que combina a la perfecció la tensió del
misteri amb la força d’un territori: el Pallars Sobirà.
La primera vegada que vaig llegir A boca de fosc
només estava pendent de la intriga, del crim: volia saber qui era l’assassí. Però,
arran del que l’autor va comentar al club de lectura –que es descrivia en
profunditat el paisatge de muntanya–, vaig decidir rellegir-la aquest estiu. En
aquesta segona lectura vaig poder descobrir la bellesa del paisatge pirinenc;
un escenari viu que dona profunditat a la història i gairebé es converteix en
un personatge més.
Al fons, cap al sud, la muntanya de l’Orri, gegantina,
protegint i projectant la seva ombra sobre tot aquell territori salvatge.
L’única presència humana visible era el poble de Montenartró, una petita taca
de gris en mig de tantes tonalitats del verd. Torres d’alta tensió dibuixaven
línies imaginàries que trencaven la muntanya en solcs profunds com ferides.
Vaig llegir sobre el filiberto, un postre típic del
Pallars a base de iogurt de cabra, gelat de nata i grosella. Sobre els
esmorzars de forquilla: un bon tros de confitat, un ou ferrat i una torrada amb
allioli. Sobre l’olla –un híbrid d’olla aranesa i escudella– i carn a la
brasa...
Així que, aquell que vulgui llegir una novel·la negra que
no només es centra en el crim, sinó que va més enllà, A boca de fosc és
el llibre perfecte. Una trama intel·ligent, uns personatges molt ben construïts
i una ambientació extraordinària.
Ara us vull explicar dos fets que em van cridar l’atenció quan l’autor els va comentar al club de lectura:
1. Encara que la novel·la es fictícia, s’inspira en un
fet real. Als anys 50, al Pallars Sobirà, un home va matar al seu germà amb una
escopeta i, després, va agafar la moto per anar a buscar la policia i
confessar.
2. A una església del Pirineu s’hi troben
les úniques pintures romàniques conservades in situ a
la comarca. Per visitar-les cal parlar amb una dona que guarda les claus i, per
la “voluntat” (solen ser dos euros), obre la porta i encén els llums d’aquest
valuós tresor del Pirineu.
A l’Esglèsia de Sant Serni, al cap del poble, hi ha l’únic conjunt de
pintures romàniques que es conserva in situ a la comarca. Cal
buscar una dona que s’encarrega de les claus i per “la voluntat” –ella
especifica que almenys la voluntat ha de ser de dos euros– obre la porta i
engega els llums d’uns dels tresors més desconeguts i valuosos de tot el
Pirineu.
_________________________________________________
Al
atardecer, cuando todo el mundo duerme, un crimen sucede en el Pallars Sobirà.
Un hombre ha matado a su hermano y confiesa el crimen a la policía. Nos
encontramos ante un thriller rural que combina a la perfección la tensión del
misterio con la fuerza de un territorio: el Pallars Sobirà.
La primera vez que leí A boca de fosc solo
estaba pendiente de la intriga, del crimen: quería saber quién era el asesino.
Pero, a raíz de lo que comentó el autor en el club de lectura –que se describía
en profundidad el paisaje de montaña–, decidí releerla este verano. En esta
segunda lectura pude descubrir la belleza del paisaje pirenaico; un escenario
vivo que da profundidad a la historia y casi se convierte en un personaje más.
Leí sobre el “filiberto”, un postre típico
del Pallars a base de yogur de cabra, helado de nata y grosella. Sobre los
almuerzos de tenedor: un buen trozo de confitado, un huevo frito y una tostada
con alioli. Sobre la olla –un híbrido de olla aranesa y “escudella”– y carne a
la brasa...
Así
que, aquel que quiera leer una novela negra que no solo se centra en el crimen,
sino que va más allá, A boca de fosc es el libro perfecto. Una trama
inteligente, unos personajes muy bien construidos y una ambientación
extraordinaria.
Ahora os voy a explicar dos hechos que me llamaron la atención cuando el autor los comentó en el club de lectura:
1. Aunque la novela sea ficticia, se inspira en un hecho real. En los años 50, en el Pallars Sobirà, un hombre mató a su hermano con una escopeta y, después, cogió la moto para ir a buscar a la policía y confesar.
2. En una iglesia del Pirineo se encuentran las únicas pinturas románicas conservadas in situ en la comarca. Para visitarlas hay que hablar con una mujer que guarda las llaves y, por la “voluntad” (suelen ser dos euros), abre la puerta y enciende las luces de este valioso tesoro del Pirineo.
