'A boca de fosc' de Juan Cal

Títol: A boca de fosc

Autor: Juan Cal

Editorial: Pagès

Data de publicació: gener de 2025

Pàgines: 208

Preu: 19,00 €

Una novel·la amb tots els ingredients d’una trama criminal, en què l’herència, la cultura mil·lenària i els atavismes de la vida a la muntanya tenen un paper tan important com el dels mateixos protagonistes. La bellesa brutal de les muntanyes, la lluita per la propietat i la pervivència de l’herència familiar, el xoc entre la tradició i la modernitat i uns personatges que s’enfronten al seu destí de sostenir la casa i el llegat familiar, són elements vinculats a un crim l’autor del qual descobrim, o potser no, en la primera escena.

Opinió

"La ment humana és molt estranya i es capaç d’obligar a fer coses que ni tan sols podríem imaginar"

A l’hora foscant, quan tothom dorm, un crim succeeix al Pallars Sobirà. Un home ha matat al seu germà i confessa el crim a la policia. Ens trobem davant d’un thriller rural que combina a la perfecció la tensió del misteri amb la força d’un territori: el Pallars Sobirà.

La primera vegada que vaig llegir A boca de fosc només estava pendent de la intriga, del crim: volia saber qui era l’assassí. Però, arran del que l’autor va comentar al club de lectura –que es descrivia en profunditat el paisatge de muntanya–, vaig decidir rellegir-la aquest estiu. En aquesta segona lectura vaig poder descobrir la bellesa del paisatge pirinenc; un escenari viu que dona profunditat a la història i gairebé es converteix en un personatge més.

Al fons, cap al sud, la muntanya de l’Orri, gegantina, protegint i projectant la seva ombra sobre tot aquell territori salvatge. L’única presència humana visible era el poble de Montenartró, una petita taca de gris en mig de tantes tonalitats del verd. Torres d’alta tensió dibuixaven línies imaginàries que trencaven la muntanya en solcs profunds com ferides.

Vaig llegir sobre el filiberto, un postre típic del Pallars a base de iogurt de cabra, gelat de nata i grosella. Sobre els esmorzars de forquilla: un bon tros de confitat, un ou ferrat i una torrada amb allioli. Sobre l’olla –un híbrid d’olla aranesa i escudella– i carn a la brasa...

Així que, aquell que vulgui llegir una novel·la negra que no només es centra en el crim, sinó que va més enllà, A boca de fosc és el llibre perfecte. Una trama intel·ligent, uns personatges molt ben construïts i una ambientació extraordinària.

Ara us vull explicar dos fets que em van cridar l’atenció quan l’autor els va comentar al club de lectura:

1. Encara que la novel·la es fictícia, s’inspira en un fet real. Als anys 50, al Pallars Sobirà, un home va matar al seu germà amb una escopeta i, després, va agafar la moto per anar a buscar la policia i confessar.

2. A una església del Pirineu s’hi troben les úniques pintures romàniques conservades in situ a la comarca. Per visitar-les cal parlar amb una dona que guarda les claus i, per la “voluntat” (solen ser dos euros), obre la porta i encén els llums d’aquest valuós tresor del Pirineu.

A l’Esglèsia de Sant Serni, al cap del poble, hi ha l’únic conjunt de pintures romàniques que es conserva in situ a la comarca. Cal buscar una dona que s’encarrega de les claus i per “la voluntat” –ella especifica que almenys la voluntat ha de ser de dos euros– obre la porta i engega els llums d’uns dels tresors més desconeguts i valuosos de tot el Pirineu.

Entrevista a Juan Cal

_________________________________________________

Al atardecer, cuando todo el mundo duerme, un crimen sucede en el Pallars Sobirà. Un hombre ha matado a su hermano y confiesa el crimen a la policía. Nos encontramos ante un thriller rural que combina a la perfección la tensión del misterio con la fuerza de un territorio: el Pallars Sobirà.

La primera vez que leí A boca de fosc solo estaba pendiente de la intriga, del crimen: quería saber quién era el asesino. Pero, a raíz de lo que comentó el autor en el club de lectura –que se describía en profundidad el paisaje de montaña–, decidí releerla este verano. En esta segunda lectura pude descubrir la belleza del paisaje pirenaico; un escenario vivo que da profundidad a la historia y casi se convierte en un personaje más.

Leí sobre el “filiberto”, un postre típico del Pallars a base de yogur de cabra, helado de nata y grosella. Sobre los almuerzos de tenedor: un buen trozo de confitado, un huevo frito y una tostada con alioli. Sobre la olla –un híbrido de olla aranesa y “escudella”– y carne a la brasa...

Así que, aquel que quiera leer una novela negra que no solo se centra en el crimen, sino que va más allá, A boca de fosc es el libro perfecto. Una trama inteligente, unos personajes muy bien construidos y una ambientación extraordinaria.

Ahora os voy a explicar dos hechos que me llamaron la atención cuando el autor los comentó en el club de lectura:

1. Aunque la novela sea ficticia, se inspira en un hecho real. En los años 50, en el Pallars Sobirà, un hombre mató a su hermano con una escopeta y, después, cogió la moto para ir a buscar a la policía y confesar.

2. En una iglesia del Pirineo se encuentran las únicas pinturas románicas conservadas in situ en la comarca. Para visitarlas hay que hablar con una mujer que guarda las llaves y, por la “voluntad” (suelen ser dos euros), abre la puerta y enciende las luces de este valioso tesoro del Pirineo.