23 d’abril, Sant Jordi, el drac, els llibres, la cultura, les roses, l’amor, la princesa... El dia més bonic de les tradicions i la cultura catalana, difícil d’explicar pels que no l’han viscuda.
Tots coneixem el per què de la rosa de Sant Jordi, que té
el seu origen en una llegenda de l’Edat Mitjana, que diu de la següent manera. Fa
molt i molt de temps, a Montblanc (Tarragona), hi havia un drac. Un drac
ferotge i monstruós que es menjava tota la gent que es posava al seu camí,
sense cap excepció. Els habitants del poble, per tal que no se’ls mengessin, li
oferien animals de tot tipus: ovelles, vaques, bous, cavalls... però, quan es
van acabar els animals del regne, es va decidir que, per sorteig, cada dia es
sacrificaria a una persona per ser cruspida per la bèstia. I, oh!, quina
sorpresa quan li va tocar a la princesa.
Fent cas omís dels plors i els precs del seu pare, ella
va començar a dirigir-se cap al seu destí inevitable. Però, quan el drac va
estar punt de menjar-se-la, va aparèixer un cavaller sobre un cavall blanc; el
cavaller Sant Jordi, que tot d’una va matar el drac clavant-li una espasa al
cor i, així, va salvar a la princesa del seu tràgic final. Es diu que de la
sang vesada per la bèstia, va brotar un roser. Un roser del qual Sant Jordi va collir
la rosa més bonica i la va regalar a la princesa.
És més, aquesta bonica llegenda està representada en una
de les obres arquitectòniques més famoses de Catalunya. Es tracta de la Casa
Batlló de Barcelona, construïda per Antoni Gaudí entre els anys 1904 i 1906,
concretament de la façana i dues de les habitacions interiors. Començant pel
terrat, podem observar un seguit de teules acolorides que ens recorden a les
escates del drac que atemoria al poble de Montblanc que, a la vegada, està
travessat per la creu de quatre puntes que simbolitza l’espasa del cavaller
Sant Jordi. Anem baixant i advertim un petit balcó en forma de flor que
representa el balcó de la princesa. La resta de balcons i columnes que
guarneixen aquesta façana estan construïts de manera que podem albirar els
ossos i les calaveres de les nombroses víctimes del drac, tant humanes com
animals.
Passant a l’interior, tenim dues estàncies ben curioses.
La primera és el vestíbul on trobem els ossos de la cua de l’animal formant una
escala d’accés. I, després, la disposició de la gran sala principal que imita
la caixa toràcica de la bestia.
El dia de Sant Jordi, aquesta façana es guarneix tota de
roses en commemoració a la mítica llegenda. I tots els carrers s’omplen de
roses i llibres per celebrar aquesta bonica tradició.
Ara bé, això va succeir realment? Doncs, sembla ser que
no, que aquest costum té un origen una mica diferent. Un cavaller anomenat
Jordi es negava a perseguir als cristians desafiant, així, a l’emperador romà Dioclecià.
I, com el va desobeir, Dioclecià el va martiritzar i decapitar el dia 23
d’abril de l’any 303. A partir d’aquest fet, van començar a sorgir diferents
llegendes durant l’Edat Mitjana i, al segle VIII, tothom li professava una gran
devoció al cavaller; convertint-se, així, en Sant Jordi.
I un llibre? Per què? Quin és el motiu?
Mentre que la tradició de regalar roses per Sant Jordi
prové de l’Edat Mitjana, la de regalar un llibre és bastant recent, un costum
que es remunta al segle passat. Vicente Clavel Andrés, un escriptor valencià,
va proposar a la Cambra Oficial del llibre de Barcelona i al Gremi d’Editors i
Llibreters la creació d’un dia per promoure la lectura. Es decidí, aleshores,
crear el dia del llibre un 7 d’octubre de 1926. Tot i això, va acabar
celebrant-se el dia 23 d’abril en commemoració a l’aniversari de la mort de dos
grans escriptors: William Shakespeare i Miguel de Cervantes (tot i que,
realment, va morir el 22 d’abril).
Fotografías recuperadas de:
https://theswitch.es/leyenda-sant-jordi-rosa-libro/
https://www.casabatllo.es/
https://www.rosessantjordi.com/es/blog-23-abril/san-jordi/leyenda-de-sant-jordi.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario