Sant Jordi: llegenda, tradició o història?

23 d’abril, Sant Jordi, el drac, els llibres, la cultura, les roses, l’amor, la princesa... El dia més bonic de les tradicions i la cultura catalana, difícil d’explicar pels que no l’han viscuda.

Tots coneixem el per què de la rosa de Sant Jordi, que té el seu origen en una llegenda de l’Edat Mitjana, que diu de la següent manera. Fa molt i molt de temps, a Montblanc (Tarragona), hi havia un drac. Un drac ferotge i monstruós que es menjava tota la gent que es posava al seu camí, sense cap excepció. Els habitants del poble, per tal que no se’ls mengessin, li oferien animals de tot tipus: ovelles, vaques, bous, cavalls... però, quan es van acabar els animals del regne, es va decidir que, per sorteig, cada dia es sacrificaria a una persona per ser cruspida per la bèstia. I, oh!, quina sorpresa quan li va tocar a la princesa.

Fent cas omís dels plors i els precs del seu pare, ella va començar a dirigir-se cap al seu destí inevitable. Però, quan el drac va estar punt de menjar-se-la, va aparèixer un cavaller sobre un cavall blanc; el cavaller Sant Jordi, que tot d’una va matar el drac clavant-li una espasa al cor i, així, va salvar a la princesa del seu tràgic final. Es diu que de la sang vesada per la bèstia, va brotar un roser. Un roser del qual Sant Jordi va collir la rosa més bonica i la va regalar a la princesa.

És més, aquesta bonica llegenda està representada en una de les obres arquitectòniques més famoses de Catalunya. Es tracta de la Casa Batlló de Barcelona, construïda per Antoni Gaudí entre els anys 1904 i 1906, concretament de la façana i dues de les habitacions interiors. Començant pel terrat, podem observar un seguit de teules acolorides que ens recorden a les escates del drac que atemoria al poble de Montblanc que, a la vegada, està travessat per la creu de quatre puntes que simbolitza l’espasa del cavaller Sant Jordi. Anem baixant i advertim un petit balcó en forma de flor que representa el balcó de la princesa. La resta de balcons i columnes que guarneixen aquesta façana estan construïts de manera que podem albirar els ossos i les calaveres de les nombroses víctimes del drac, tant humanes com animals.

Passant a l’interior, tenim dues estàncies ben curioses. La primera és el vestíbul on trobem els ossos de la cua de l’animal formant una escala d’accés. I, després, la disposició de la gran sala principal que imita la caixa toràcica de la bestia.

El dia de Sant Jordi, aquesta façana es guarneix tota de roses en commemoració a la mítica llegenda. I tots els carrers s’omplen de roses i llibres per celebrar aquesta bonica tradició.

Ara bé, això va succeir realment? Doncs, sembla ser que no, que aquest costum té un origen una mica diferent. Un cavaller anomenat Jordi es negava a perseguir als cristians desafiant, així, a l’emperador romà Dioclecià. I, com el va desobeir, Dioclecià el va martiritzar i decapitar el dia 23 d’abril de l’any 303. A partir d’aquest fet, van començar a sorgir diferents llegendes durant l’Edat Mitjana i, al segle VIII, tothom li professava una gran devoció al cavaller; convertint-se, així, en Sant Jordi.

 

I un llibre? Per què? Quin és el motiu?

Mentre que la tradició de regalar roses per Sant Jordi prové de l’Edat Mitjana, la de regalar un llibre és bastant recent, un costum que es remunta al segle passat. Vicente Clavel Andrés, un escriptor valencià, va proposar a la Cambra Oficial del llibre de Barcelona i al Gremi d’Editors i Llibreters la creació d’un dia per promoure la lectura. Es decidí, aleshores, crear el dia del llibre un 7 d’octubre de 1926. Tot i això, va acabar celebrant-se el dia 23 d’abril en commemoració a l’aniversari de la mort de dos grans escriptors: William Shakespeare i Miguel de Cervantes (tot i que, realment, va morir el 22 d’abril).

Fotografías recuperadas de: 

https://theswitch.es/leyenda-sant-jordi-rosa-libro/

https://www.casabatllo.es/

https://www.rosessantjordi.com/es/blog-23-abril/san-jordi/leyenda-de-sant-jordi.html

'Lluny de Louisiana' de Luz Gabás

Títol: Lluny de Louisiana (Lejos de Luisiana)

Autora: Luz Gabás

Traducció: Mercè Ubach Dorca, Núria Garcia Caldés i Núria Parés Sellarès

Gènere: novel·la històrica, novel·la d’amor

Data de publicació: 14/12/2022

Editorial: Columna Edicions

Pàgines: 752

Preu: 23,50 €

Una novel·la magistral i un gran fresc històric sobre l’aventura d’Espanya al cor d’Amèrica del Nord.

Després d’anys de colonització, la família Girard accepta la controvertida decisió del seu país, França, de cedir a Espanya el 1763 part de les indòmites terres del Mississipí; malgrat això, patirà les conseqüències de les rebel·lions dels seus compatriotes, la guerra de nord-americans contra anglesos per la independència dels Estats Units i la lluita desesperada dels indis nadius per la supervivència dels seus pobles. En uns temps tan convulsos, la Suzette Girard i l’Ishcate, indi de la tribu kaskaskia, lliuraran la seva pròpia batalla: preservar el seu amor de les amenaces del món que els ha tocat viure. Tot això forma una novel·la captivadora i monumental que travessa les quatre dècades en què Espanya va posseir les llegendàries terres de Louisiana.

Opinió:

                "No demanis una vida fàcil, fill; demana forces per suportar una vida difícil"

Aquest llibre que em disposo a comentar no em va cridar l’atenció per haver esdevingut un premi planeta, sinó per la seva sinopsi, en la que s’explica el període de temps en què Louisiana va formar part del territori espanyol (aspecte de la història que jo desconeixia). Em vaig desil·lusionar una miqueteta quan em vaig adonar que començava a néixer una historia d’amor entre dos dels personatges principals (no m’agraden gens les novel·les romàntiques). Tot i així, vaig continuar llegint i, he de confessar, que va valdre la pena.

Lluny de Louisiana és una novel·la que ens explica una època de la història barrejada amb una història d’amor. Ens trobem amb una colònia francesa, Louisiana, on hi viuen diferents famílies que busquen fer fortuna; i, d’altra banda, destaca la història d’amor prohibit entre Suzette, filla de Jerôme Girard, un comerciant francès que vol millorar la seva posició social i de la seva família a través del casament de les seves filles; i Ishcate, un indi de la tribu Kaskaskia. Comencem la novel·la amb un ritual d’iniciació a l’edat adulta d’Ishcate. Aquest haurà de passar la nit a un bosc, totalment sol i amb els ulls embenats...

Una novel·la històrica, d’aventures, d’amor on la ploma de l’autora ens fa viure totes aquestes experiències, tots aquests indrets com un personatge més. Una obra que ens trasllada a les terres del Mississipí, llunyanes terres americanes que un dia van ser espanyoles. Lluny de Louisiana, per mi, és una de les millors novel·les que he llegit; en la que es barregen a la perfecció temes com la lluita de poder, l’amor, els somnis...

"Els somnis i la realitat seguien trajectes diferents"

______________________________________________________________________

Persiguieron sus sueños a orillas del Misisipi. Sus vidas fueron más grandes que el río.

Después de años de colonización, la familia Girard acepta la controvertida decisión de su país, Francia, de ceder a España en 1763 parte de las indómitas tierras del Misisipi; sin embargo, sufrirá las consecuencias de las rebeliones de sus compatriotas contra los españoles, la guerra de norteamericanos contra ingleses por la independencia de los Estados Unidos y la lucha desesperada de los nativos indios por la supervivencia de sus pueblos. En unos tiempos tan convulsos, Suzette Girard e Ishcate, indio de la tribu kaskaskia, librarán su propia batalla: preservar su amor de las amenazas del mundo que les ha tocado vivir. Todo ello conforma una novela cautivadora y monumental que atraviesa las cuatro décadas en las que España poseyó las legendarias tierras de Luisiana.

Opinión:

Este libro que aquí comento hoy no me llamó la atención por ser un premio planeta, sino por su sinopsis, en la que se deja bien claro que se va a relatar el tiempo en que Luisiana fue territorio español (aspecto de la historia que yo desconocía). Me desilusioné un poco cuando empecé a leer que surgía una historia de amor entre dos personajes principales (no me gustan las novelas románticas), pero seguí leyendo y la verdad es que no me decepcionó.

Lejos de Luisiana es una novela que nos cuenta un pedacito de historia mezclada con una historia de amor. Nos encontramos con una colonia francesa, Luisiana, en la que viven distintas familias que pretenden hacer fortuna; y, por otro lado, destaca el amor prohibido que se profesan Suzette, la hija de Jerome Girard, un comerciante francés que aspira a mejorar su posición social con el matrimonio de sus hijas; e Ischcate, un indio de la tribu Kaskaskia. Empezamos la novela con un ritual de iniciación a la edad adulta por parte de Ishcate. Este deberá pasar la noche en un bosque, totalmente solo y con los ojos vendados…

Una novela histórica, de aventuras, de amor, en la que la pluma de la autora nos hace vivir todas estas experiencias, todos esos lugares como un personaje más. Una obra que nos traslada a las tierras del Misisipi, lejanas tierras americanas que un día fueron españolas. Lejos de Luisiana, para mí, es una de las mejores novelas que he leído; en la que se mezclan con total naturalidad temas como las luchas de poder, el amor, los sueños…

'Lo que la marea esconde' de María Oruña

 

Título: Lo que la marea esconde

Autora: María Oruña

Género: novela negra, policíaca

Fecha de publicación: 16/06/2021

Editorial: Destino

Páginas: 416

Precio: 20,90 €

Hay crímenes que parecen imposibles de resolver…

La presidenta del Club de la Bahía de Santander, una de las mujeres más poderosas de la ciudad, ha aparecido muerta en el camarote de una preciosa goleta que con unos pocos y selectos invitados del mundo del tenis surcaba el mar al anochecer.

El crimen recuerda a las novelas de la «habitación cerrada» de principios del siglo pasado: el compartimento estaba cerrado por dentro, tanto la extraña herida que presenta el cuerpo de la empresaria como el misterioso método utilizado para perpetrar el asesinato resultan inexplicables y todos los invitados a la fiesta parecen tener motivos para haber acabado con su vida. Nadie puede haber salido o entrado de la nave para cometer el crimen o escapar.

¿Quién ha matado a Judith Pombo? ¿Cómo? ¿Y por qué?

Opinión:

"Suele suceder que quienes viven en lugares extraordinarios apenas aprecian la belleza callada que los rodea"

Igual que su primer libro, Puerto Escondido, Lo que la marea esconde te atrapa. Pero no desde las primeras páginas (al menos a mí) ya que habla del mundo del tenis, sino desde que ocurre el primer asesinato. Judith Pombo, la presidenta del Real Club de Tenis de Santander, es asesinada en un camarote cerrado por dentro, sin un arma visible y sin posibilidad alguna de que el asesino escape. Un compartimento cerrado completamente. Entonces, ¿cómo ha muerto?, ¿quién la ha matado?, ¿ha sido uno de los tripulantes de la goleta?, ¿o uno de los invitados?, ¿ha sido Pablo Ramos, al que no le quería ofrecer su ayuda para que volviera a Santander?, ¿o su tímida y tonta secretaria, que estaba secretamente enamorada de ella?

Una novela con un tema que me ha intrigado desde el principio, el nombre de la goleta: ‘La Giralda’. Yo estaba convencida de que tenía este nombre por ‘La Giralda’, la torre de la Catedral de Sevilla, pero no conseguía relacionar Sevilla con Santander. ¿Por qué ese nombre? ¿Qué tiene que ver Sevilla con Santander? Hasta que, a mitad del libro, he encontrado el porqué. Un asunto menos del que preocuparme.

Otro detalle que quiero comentar es que cada capítulo aparece introducido por una cita de un libro de misterio porque, como dice la autora, esta novela ofrece un pequeño homenaje a todos aquellos libros de principio del siglo XX que trataban casos de crímenes de “habitación cerrada”. Autores como Edgar Allan Poe, Gaston Leroux, Agatha Christie.

"—Creo que ha llegado la hora del segundo asesinato.

—¿Qué quieres decir con eso del segundo asesinato?

—Bueno, en los libros hay siempre otro asesinato, aproximadamente a estas alturas. Matan a alguien que sabe algo antes de que pueda hablar".

Agatha Christie

La casa torcida (1949)

Me ha encantado cómo la autora ha relacionado el asesinato de Judith Pombo con un asesinato de una personalidad histórica (no digo cuál para no desvelar el final del libro); pero he de decir que me ha sorprendido, me ha sorprendido mucho esta resolución del asesinato, ha sido de un ingenio brutal. Y, sobre todo, me ha gustado mucho que, al final del libro, la autora dedique unas páginas a relatar lo que pasó minutos antes de la muerte de Judith, narrado por la propia Judith.

'Olor de colònia' de Sílvia Alcàntara

Títol: Olor de colònia

Autora: Sílvia Alcàntara i Ribolleda

Gènere: històric

Editorial: Edicions de 1984

Any de publicació: 01/01/2009

Pàgines: 330

Preu: 17,10 €

Argument

Un gran incendi trenca la monotonia de la Colònia. Els magatzems cremen pels quatre costats. El fum ho empudega tot. La sirena sona sense parar, tothom és al carrer. La lluita per salvar la fàbrica és desesperada. Per fi una veu crida: ja no hi queda ningú! Es dona per apagat el foc, i amos i treballadors van a l’església en acció de gràcies. Realment no hi quedava ningú?

Olor de Colònia evoca la vida d’una colònia tèxtil i les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendència que, cap als anys cinquanta, regeix la seva vida. Néixer, viure, reproduir-se i morir entre les parets d’una fàbrica. Una gran fàbrica que va més enllà dels llocs de treball, que és també l’escola per als fills, l’església, les botigues i les cases per viure-hi.

Opinió:

Olor de colònia és un d’aquells llibres d’intriga, en què un queda atrapat en les pàgines, que desperta més i més ganes de llegir per saber el que passa després.

La lectura, en els primers capítols, se’m feia pesada perquè hi havia moltes retrospeccions i canviava de tema constantment, en cada capítol un de diferent; però al llarg de l’obra un ja s’anava acostumant a aquest estil lingüístic i, per tant, podem dir que es llegeix fàcil.

Gràcies a aquest llibre he descobert bastant com era la vida en una colònia tèxtil d’aquell temps, ja que hi havia capítols en què senties empatia amb els diferents personatges.