Autora: Maryse Condé
Traducció:
Oriol Valls
Il·lustració: Patricia Cruz
Data
de publicació: agost de 2025
Editorial: L'agulla daurada
Páginas: 258
Precio: 19,90 €
Maryse Condé
dona veu a la Tituba, l’esclava negra que va motivar els famosos judicis per
bruixeria de Salem, Massachusetts, el 1962. Nascuda d’una violació d’un mariner
anglès a la seva mare, l’esclava Abena, la Tituba és iniciada des de ben petita
als poders sobrenaturals per Man Yaya, curandera i endevina. Incapaç de
resistir-se a la influència d’homes de dubtosa moral, acaba sent propietat de
Samuel Parris, un pastor purità obsessionat amb Satanàs que se l’emportarà a la
petita comunitat de Salem. Allà, serà arrestada i jutjada, acusada d’haver
embruixat les nenes del poble. Oblidada a la presó fins a l’amnistia general de
dos anys més tard, la seva història acaba aquí. Però no en aquesta novel·la.
Maryse Condé reescriu la seva vida, traient-la de l’oblit a què havia estat
condemnada, i li permet tornar al seu país natal, la Barbados dels temps dels
cimarrons i de les primeres revoltes d’esclaus. La venjança de la Tituba
consisteix a recordar-nos que les portes a les nostres històries culturals
reprimides encara estan entreobertes.
Opinió
Hi ha autores que val la pena
descobrir, i Maryse Condé és una d’elles. Jo, Tituba, la bruixa negra de
Salem ha estat el primer llibre que he llegit de l'autora, i m'ha agradat molt la
manera com ens acosta a la vida d’una dona de qui potser no hauríem sentit a
parlar mai. A través de la Tituba, l’autora recupera la història d’una dona negra
esclavitzada que va ser acusada de bruixeria durant els judicis de Salem, l’any
1692, i ens ofereix una visió molt més humana i complexa d’un personatge que la
història ha deixat en un segon pla.
La novel·la ens trasllada al segle
XVII i ens permet acompanyar a laTituba al llarg de la seva vida, des de la
infantesa fins a les experiències que van marcar el seu destí. La seva és una
història molt dura, travessada per l’esclavitud, el racisme, la discriminació i
les injustícies que patien especialment les dones. També hi trobem l’amor, la
màgia i la relació tan particular que manté amb la natura i amb els esperits.
Però, sobretot, hi trobem una vida difícil, marcada pel dolor i per les
circumstàncies d’una època en què era massa fàcil jutjar, condemnar i
deshumanitzar aquells que eren considerats diferents.
És una lectura que m’ha fet
reflexionar molt. Conèixer la vida de la Tituba i tot el que va haver de passar
m’ha fet pensar en la duresa de la seva existència i en la facilitat amb què
una societat pot condemnar una persona. Saber que la novel·la parteix d’un
personatge real encara fa que la història sigui més colpidora, perquè, més
enllà de la ficció, hi ha una realitat històrica que no podem ignorar.
Tot i que m’ha semblat una molt
bona lectura, en alguns moments he trobat la narració massa descriptiva. Estic
més acostumada a llegir novel·la negra i ficció, i aquesta és una obra que
demana un altre ritme. No és un llibre per llegir de pressa ni simplement per
passar l’estona. Cal llegir-lo amb calma, aturar-se i assimilar tot el que
explica, perquè hi ha molta informació i, en alguns moments, una realitat molt
dura de pair. És una d’aquelles històries que necessiten temps per poder-les
comprendre i valorar.
Pel que fa al final, l’autora
s’allunya dels fets històrics i imagina un desenllaç propi per a la Tituba. És un
final impactant que pren encara més sentit quan sabem que la mateixa Condé
considera que hauria estat el millor destí per a la protagonista.
En definitiva, m’ha agradat
descobrir la Tituba i apropar-me a una part de la història que mereix ser
recordada. Potser no ha estat exactament la lectura que m’esperava, però sí que
ha estat una novel·la que m’ha aportat molt i que m’ha fet reflexionar sobre
l’esclavitud, la discriminació i el lloc que han ocupat les dones al llarg de
la història.
Aquest llibre el vaig llegir a principis d'any al club de lectura de l'institut. En un primer moment, no em va agradar i no em vaig veure capaç d'escriure sobre ell. Ara, uns mesos després, reconec que és una història dura, de les que no sempre són fàcils de llegir, però que val la pena conèixer.
___________________________________________________________________
Hay autoras que merece la pena
descubrir, y Maryse Condé es una de ellas. Yo, Tituba, la bruja negra de
Salem fue el primer libro que leí suyo, y me gustó mucho la manera en que
nos acerca a la vida de una mujer de la que quizá nunca habríamos oído hablar.
A través de Tituba, la autora recupera la historia de una mujer negra
esclavizada que fue acusada de brujería durante los juicios de Salem, en 1692,
y nos ofrece una visión mucho más humana y compleja de un personaje al que la
historia ha dejado en un segundo plano.
La novela nos traslada al siglo
XVII y nos permite acompañar a Tituba a lo largo de su vida, desde la infancia
hasta las experiencias que marcaron su destino. La suya es una historia muy
dura, atravesada por la esclavitud, el racismo, la discriminación y las
injusticias que sufrían especialmente las mujeres. También encontramos el amor,
la magia y la relación tan particular que mantiene con la naturaleza y con los
espíritus. Pero, sobre todo, encontramos una vida difícil, marcada por el dolor
y por las circunstancias de una época en la que era demasiado fácil juzgar,
condenar y deshumanizar a quienes eran considerados diferentes.
Es una lectura que me ha hecho
reflexionar mucho. Conocer la vida de Tituba y todo lo que tuvo que pasar me ha
llevado a pensar en la dureza de su existencia y en la facilidad con la que una
sociedad puede condenar a una persona. Saber que la novela parte de un
personaje real hace que la historia resulte todavía más conmovedora, porque,
más allá de la ficción, hay una realidad histórica que no podemos ignorar.
Aunque me ha parecido una muy buena
lectura, en algunos momentos he encontrado la narración demasiado descriptiva.
Estoy más acostumbrada a leer novela negra y ficción, y esta es una obra que
requiere otro ritmo. No es un libro para leer deprisa ni simplemente para pasar
el rato. Hay que leerlo con calma, detenerse y asimilar todo lo que cuenta,
porque contiene mucha información y, en algunos momentos, una realidad muy dura
de digerir. Es una de esas historias que necesitan tiempo para poder
comprenderlas y valorarlas.
En cuanto al final, la autora se
aleja de los hechos históricos e imagina un desenlace propio para Tituba. Es un
final impactante que adquiere todavía más sentido cuando sabemos que la propia
Condé considera que habría sido el mejor destino para la protagonista.
En definitiva, me ha gustado
descubrir a Tituba y acercarme a una parte de la historia que merece ser
recordada. Quizá no haya sido exactamente la lectura que esperaba, pero sí una
novela que me ha aportado mucho y me ha hecho reflexionar sobre la esclavitud,
la discriminación y el lugar que han ocupado las mujeres a lo largo de la
historia.
Una historia dura, de esas que no
siempre son fáciles de leer, pero que merece la pena conocer.
No hay comentarios:
Publicar un comentario