'Amb amor, mama' - Iliana Xander

Títol: Amb amor, mama (Love, mum)

Autor: Iliana Xander

Data de publicació: 04/03/2026

Editorial: Columna Cat

Pàgines:  416

Preu: 19,85€

Vols saber un secret? Prepara’t per obsessionar-te.

Milers d’admiradors, càmeres, somriures forçats i ni una sola llàgrima sincera.

Així va ser el funeral de la meva mare, l’Elizabeth Casper, o E. V. Renge, com la coneixien els seus fans. Era la reina del thriller, i aquest va ser l’espectacle final d’una vida que, com els seus llibres, sembla plena de girs inesperats.

Diuen que va ser una caiguda, un cop al cap, un final ràpid. Massa perfecte.

Ho vaig saber quan va arribar la primera carta el dia del funeral. Sense remitent. Signada «Del teu fan número 1». A dins, unes pàgines arrencades d’un diari personal i una pregunta que ho va canviar tot: «Vols saber un secret? Amb amor, mama».

Des de llavors, cada nova carta revela una peça més de l’entramat de mentides i secrets familiars que la meva mare va deixar enrere. I, si no m’equivoco, descobrir la veritat podria costar-me la vida.

Opinió

“Del teu fan número 1”

Amb amor, mama. Un títol perfecte per una novel·la romàntica. Una d’aquelles que no llegiria ni per equivocació. Però... per Sant Jordi va ser una de les recomanacions de thriller psicològic. Llavors?

Secrets, mentides, enganys... i una veritat que ningú està preparat per descobrir és el que et trobaràs a Amb amor, mama. Darrere d’un títol que sembla anunciar una història d’amor, hi ha una trama fosca i inquietant, on res és el que sembla; perquè, a vegades, els secrets més perillosos s’amaguen dins de casa.

“De vegades, tan sols de vegades, la ficció es fa realitat...”.

Una novel·la que relata la història d’una noia, la Mackenzie, i la seva mare, la Lizzie. Que fins ben entrat el llibre no em despertava gaire curiositat. Però llavors... ja no pots parar. Necessites saber més i més. Com continua la història? Què passa amb la Lizzie? Amaga alguna cosa? Un seguit de preguntes que no tindran sentit fins al final.

“De vegades, les coses més petites a la vida, tan petites que gairebé no podem admetre-les, poden canviar-nos de la manera més profunda”.

Allò que més m’ha agradat és el joc de cartes anònimes que va rebent la Mackenzie. Cada carta desvela un nou episodi del passat de la seva mare i, poc a poc, al meu cap, s’anava reconstruint la història. Només volia llegir ràpid el capítols per descobrir una nova carta.

“La carta està escrita a mà i consisteix en tres fulls amb un costat irregular, com si els haguessin arrencat d’un quadern”.

Ara bé, també hi ha hagut aspectes que no m’han agradat tant. El primer és que el principi se m’ha fet molt lent. Era conscient del que estava llegint, però no acabava de connectar amb la història. El segon és la manera en com està escrit. No sé si és la traducció (que ja sé que és molt difícil de fer), però hi havia paraules que no m’acabaven d’encaixar.

És una novel·la que recomano? Sí. Especialment, si t’agraden aquelles històries que amaguen secrets i has d’anar descobrint les pistes per conèixer la veritat.